I quan mires les estrelles

I quan mires les estrelles
i t’agafo de la mà
penso coses però no parlo
és difícil d’explicar

només espero que m’entenguis
i és que vull deixar-t’ho clar
et diré tot el que sé
sobre astrofísica nuclear

si agafessis prou hidrogen,
gràcies a la gravetat,
tots els àtoms xocarien
a una gran velocitat

i el gas s’expandiria
només podria ser frenat
per la força contrària
de la mateixa gravetat

l’hidrogen és molt simple
l’element més abundant
un neutró i un electró
és simple i elegant

i és possible aconseguir
que sotmesos a pressió
dos àtoms es fusionin
fruit d’una gran col·lisió

els hidrogens formen heli
dos neutrons, dos electrons,
i moltíssima energia
en forma de radiacions

alfa, beta i també gamma
i fotons de llum visible
que tenen propietats,
tot i que sembla impossible,

de partícula, oh yeah,
i també d’ona, oh, oh.
Louis de Broglie, oh, oh,
quin puto crack, oh yeah!