Como gran seguidor que soy de la saga de Star Wars no podía esperar ni un día más para disfrutar del último y fenomenal Star Wars III: Episode III: The Revenge of The Syths.
Hagamos un poco de resumen de los episodios anteriores (I y II):
El joven Yoda no ve con buenos ojos el estallido de la guerra galáctica. Entre tanto, un joven Jedi que acabará siendo un asesino intenta pasar el rato construyendo un C-3PO. La tensión se hace insoportable. Hay una reina.
Bien. El Episodio III de Star Wars III comienza exactamente en este punto. Como siempre, las majestuosas letras que forman la palabra «Star Wars III» aparecen esplendorosas en dolby stereo. Fenomenales títulos del añorado Saul Bass que nos sitúan rápidamente en medio de la situación: «¡GUERRA! Etc.»
Y después, acción, acción y más acción. Drama del bueno y más acción. Tragedia. Un poco de humor. Acción y tragedia. Drama. Tragedia. Acción dramática. Tragedia dramática. Acción humorística. Y así hasta dos horas y cuarenta minutos.
Este vendría a ser un resumen breve del argumento de Star Wars III: The Episode III, aunque, obviamente, se trata sólo de una brevísima descripción superficial.
Lo que interesa es que Star Wars III: Return of the Episode III es la mejor película que se ha hecho nunca sobre el problema vasco. Claro que sobran escenas románticas, plagiadas de Shakespeare, que no añaden nada al tema de Euskady. Pero en definitiva sólo se necesitan algunos cambios de nombre de protagonistas y/o lugares para captar el profundo mensaje de Lucas. Así pues tendremos que hacer los siguientes cambios:
Darth Sidious … Sabino Arana
Yoda … Rafa Zohuier
Mace Windu … Ikastola
Gollum … Gregorio Peces-Barba
Naboo … Zarauz
R2-D2 … Fernando Savater
Kashyyyk … Ermua
Padmé … Yoyes
Jar Jar Binks … Josu Jon Imaz
Ewok … Pototo
Ahora bien, esta densidad dramática no te tiene que echar atrás. Lucas ha combinado perfectamente la reflexión intelectual con guiños comerciales en clave misógina y racista que os dejarán pegados al asiento.
Si os gusta el cine de acción «del bueno», este filme no «os decepcionará». Es más: «os» gustará.
Els crèdits de «Star Wars» no són obra del gran i enyorat Saul Bass sinó de Roser Capdevila, ignorant. Parli dels temes que domina, si és que en domina algun. En ocasions es nota massa que ha estudiat periodisme.
On coi s’ha ficat l’Evarist Vallfogona Requeté? Aqui la gent ve i després desapareix sense deixar rastre. Aquest blog és una casa de putes.
No sé si sap que fa uns dies va entrar en vigor la nova llei contra la violència masculina. Es possible que el senyor Evarist no aparegui per aquí en els propers 6 mesos-2 anys, segons el jutge.
I el senyor Orteu??? Molt parlar per la radio intentant lligar amb la senyoreta Lluça i per aqui fa anys que no s’el veu…
Una altre excusa, senyor Perello, per justificar els seus impresentables socis???
Encara funciona això de la ràdio?
Senyor Nikochan, em sorprèn k es sorprengui de saber k les ràdios encara funcionen.
Senyor Gerard: s’ha deixat una k a «encara». Sou de Cornellà o simplement garrulo?
Nikochan R.
Em sembla molt lamentable que critiqui la meva desaparició d’aquest blog, quan porto comentant tres o quatre posts del seu propi Weblocke. Però reprenc el guant que m’ha llençat (en el seu cas, deu ser un guant d’aquests de pobre o de ciclista, sense dits) i em comprometo a tornar a comentar amb assiduïtat tan aviat com hagi acomplert la condemna contra la violència masculina que tan bé esmentava el Sr. Perelló. I és que ara que els homosexuals es poden casar, quan un marit mori a mans del seu marit, caldrà redefinir el concepte de violència de gènere.
Voldria afegir, finalment, que el motiu pel qual ja no comentava més, deixant de banda l’empresonament (ara a Quatre Camins tenim WiFi així que això no és problema) és que el Sr. Perelló va passar fugaçment pel meu blog, va deixar un insípid comentari, i després desaparegué sans laisser rastre. I Nikochan R., abans de parlar de les cases que regenta la meva santa mare, sisplau demani permís.
Evarist Vallfogona Requeté
M’alegra saber que aviat reprendrà la seva activitat com a comentarista, amic Vallfogona Requeté.
Ja em vaig assabentar d’aquest sobtat rampell que va patir en Perelló, i que el va portar a anar deixant comentaris estúpids per la xarxa. Fins i tot el senyor Orteu, aquest gurú d’estar per casa que tots tenim en gran estima, va passar per una fase comentadora, compartint amb la resta de blogaires l’alegria que li proporciona la seva pròpia existència.
el problema basc tractat al detall i amb gran eficàcia i cura. cura. aquest és el que falta, no té personatge a la peli o què? monseñor azkarraga podria ser un d’ells, dels basckcksss. assigneu-li un paper d’star wars ja!
vidal sexual.