Archivo de la etiqueta: Artur Mas

Madrid, el dia després

Madrid, ciutat admirable!

Puerta del Sol, Calle de Alcalá, Recoletos. Ah, Recoletos i la flaire dels lledoners paraguaians. La Gran Vía, i els llegendaris cock-tails de Perico Chicote. O la Plaza de Santa Ana i el seu cafè 100 Montaditos. O els carrerons plens d’història del Barrio de las Letras. I la Plaza del Tendón de Aquiles. I la Calle de la Cuquita del Niño Dios. Quants racons…

Madrid és una gran metròpoli. És com Lleida, però sense la pudor de caca de bestiar. Els edificis són majestuosos: Els Ministerios, El Palacio Real, L’Aquarium Príncipe Tonetti…

Mentre passejo per Madrid, fent temps fins que s’acabi la Conferència de Presidents autonòmics, reflexiono sobre l’extraordinari moment polític que estem vivint. El president Artur Mas hi ha arribat a primera hora, amb un ferrocarril express.

Totes les mirades de la Conferència escrutaven el nostre president. I amb raó. Però tots els catalans de bona fe hem estat amb ell, potser no de cos present, però sí a títol personal.

I tots amb un únic pensament al cap. Exactament aquest: què polles vol dir tota la xerrameca d’ahir a l’Àgora, de sí però no d’igual a igual sense trencament i els canelons que són nostres i la puta mare que els va parir, president?

L’hora de la Constitució

Els que ens dediquem a l’anàlisi política comencem a detectar una tímida tensió entre el govern català i el govern espanyol. És molt possible que tot això sigui només una baralla d’enamorats i que tot s’arregli quan, d’aquí a dos o tres mesos, s’acabi la crisi econòmica. Però seria molt greu que aquesta tensió arribés a les capes més vulnerables i ignorants de la societat, és a dir: la ciutadania.

Les diferents nacions de la nació espanyola ja fa anys que es van regalar una preciosa Constitució. Alguns no la vam votar; no per manca de ganes sinó per manca de maduresa ideològica. Jo tenia cinc anys, aleshores, i les meves conviccions democràtiques, tot i que sòlides, eren confuses. Abans de la pubertat tots hem flirtejat amb el marxisme o l’anarcosindicalisme, però gràcies a l’escolarització madures i abandones les extravagàncies.

Sé que a vostè, estimat lector, li importen un rave els meus motius per no votar la Constitució al seu moment. En qualsevol cas: és molt inquietant que el jovent català perdi els valors constitucionals. Potser caldria que a les escoles fos obligatori llegir-la. Les dues hores mensuals de matemàtiques podrien transformar-se en quelcom més productiu: estudiar la Constitució. No caldria tocar assignatures troncals com Biodansa o Paper Maixé. Els infants aprendrien els valors universals i, de passada, aprendrien a gaudir del lirisme de la Carta Magna: «I fou dit: Jo et faig digne de portar la Meva bandera per guiar el Meu poble fins la Terra Promesa. Que la Meva ira caigui sobre els teus fills i els fills dels teus fills i damunt tota la teva estirp si deixes que la profanin les mans de les alimanyes.» (Art. 3.1)

Espero que el govern català actuï amb responsabilitat i faci cas d’aquest consell. President Mas: la pilota és a la seva taulada.